Barbens és una històrica població esmentada a finals del segle XI i el seu nucli antic està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El seu terme municipal és totalment pla i presenta una lleugera inclinació, inferior a l'1% d'est a oest. El riu d'Ondara creua el municipi, per bé que és un riu sec la major part de l'any.

El terme municipal de Barbens apareix dividit en dues unitats. Un sector, anomenat Aguilella, és separat de la resta del terme pel municipi de Tornabous. El Canal d'Urgell creua aquest sector per l'extrem nord, amb la qual cosa, una petita part del municipi resta en el secà. El sector principal inclou, a més de Barbens, el poble del Bullidor; un antic nucli de població pràcticament deshabitat però d’un gran interès cultural.

L’estructura urbanística del poble ofereix diversos elements de gran interès. Per una banda, a l’actual Casa de la Vila trobem les restes de l’antic Castell dels Templers o Castell-Comanda. Figura al s. XII quan l’ordre dels templaris es va instal·lar en aquesta zona de la comarca. Tot i que possiblement té el seu origen en l’establiment d’un antic castrum romà. Cal destacar les presons, l’escala barroca, i els diferents escuts pertanyents a diversos comandadors que regien la casa, com és el cas de Manel de Montoliu, comandador hospitaler que va fer restaurar l’edifici a l’any 1753.

A l’interior del poble hi han edificis destacats com la Casa Pairal dels Veciana (família dedicada a l’explotació agrícola i membre fundador dels Mossos d’Esquadra), amb les seves característiques torres de pedra, situada a la Plaça de l’Església. I a l’antiga Plaça dels Cavallers de Malta hi trobem també altres cases pairals com ca l’Alçamora o cal Pastoret, ambdues coronades per un cimbori similar al de la comanda.

L’Església de Santa Maria de Barbens conserva dins del seu interior una considerable volta de canó de l’època dels templers i el campanar del segle XVIII. L’església parroquial figura documentada l’any 1098 a l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona. Al vell mig de la plaça de l’església hi ha situada la Creu del Bullidor; una creu que va pertànyer a l’ordre dels templers.

Aquesta ruta proposa una caminada tranquil·la pel nord de la comarca del Pla d’Urgell entre grans camps d'alfals, cereals i fruiters. El conreu més estès és la fruita dolça, concretament la poma (en especial les varietats Golden Delicius) i la pera (destacant la Blanquilla i la Conference).

Amb l’objectiu de promoure i fer popular la poma local, des de l’any 1984 la localitat de Barbens celebra durant la primera quinzena d’octubre la Festa de la Poma i els Templers. Aquest projecte cultural té una clara voluntat lúdica tot ambientant el nucli històric en un mercat medieval on s’ofereix tot tipus de productes alimentaris i artesanals com són els tradicionals estants de pomes, i amb actuacions teatrals de màxim rigor històric com els templers. La festa major es celebra el 15 d’agost, el dia de l’Assumpció de Maria Santíssima, i el 8 de novembre és dedicat al patró de Barbens, Sant Roc.

És un municipi de l’Urgell, situat a la plana regada pel canal d’Urgell, al sud de la serra d'Almenara. Limita, a tramuntana, amb el municipi d'Agramunt, a l'est amb el de Penelles (la Noguera), al sud amb Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) i l'enclavament del Tarròs (municipi de Tornabous), i a l'est també amb el Tarròs. El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú.

Antigament era un poble tancat, la Vila Closa, reclòs sobre si mateix, i el conjunt era voltat de muralles de l’època medieval. De la Plaça del Portal situada al centre en sortien dos carrers que, a través dels respectius portals, comunicaven amb l’exterior, un a llevant i l’altre a ponent. Encara avui s'hi poden veure els portals d'accés i algunes cases pairals. La funció d'aquests portals era tancar el nucli d'habitatges dels carrers que quedaven fora la muralla. L'any 1985 els murs i els portals de l'antiga vila closa foren declarats Béns Culturals d'Interès Nacional.

Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla. El creixement urbanístic, al peu de les carreteres i els camins que d’una manera radial surten del poble, es manté des de la segona meitat del segle XIX, quan el Canal d’Urgell va donar un gran impuls econòmic i demogràfic als pobles d’aquesta plana.

L’Església parroquial de Santa Llúcia ha sofert moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps; el darrer edifici fou realitzat l’any 1934. És un edifici barroc que data de l'any 1783. El seu autor fou Güell de Poblet. La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres sobre grans sòcols i al damunt una rosassa. El campanar és de planta quadrada amb quatre obertures a la part superior. L'interior fou pintat pel barceloní Jesús Massana. Aquest temple és modern però hi ha llocs del campanar on s'aprecien elements de l'antiga església romànica. La Creu de Terme està situada als afores del poble i és una construcció moderna del segle XX.

La vida cultural i social es polaritza, principalment, entorn a l’Ateneu Popular, la Llar del Jubilat, el Club de Bitlles i el Taller de Puntaires (Vol i Boixet) que promouen diverses activitats i tallers. Pel que fa a equipaments culturals, la població disposa del Museu d’Armes, el Museu d’Arqueologia, Paleontologia i Mineralogia, i el Poliesportiu. Cada dijous es celebra el mercat setmanal.

La festa major d’estiu de La Fuliola es celebra el 25 i el 26 de juliol, festivitats de Sant Jaume i Santa Anna, i la d’hivern per Santa Llúcia (13 de desembre), la qual és dedicada a l’església de la vila. Des de 1980 també es celebra la Festa del Segar i el Batre que comença amb la festa del segar, a la segona quinzena de juny i segueix, a la primera quinzena de juliol, amb la festa del batre. Els seus organitzadors volen mostrar als qui no ho han vist mai aquesta atmosfera pagesa, tot allò que es vivia a Catalunya amb motiu de la recol·lecció del blat.

La zona del Pla d'Urgell, i en concret, la vila de Barbens limita amb els pobles d'Ivars d'Urgell i Vila-Sana on s’ubica el ja ben recuperat Estany d'Ivars i Vila-Sana. Un llac dessecat i desaparegut l'any 1951 per tal de destinar-lo al cultiu agrícola, i en l’actualitat totalment reconstruït des de principis dels 90. Compta amb 126 hectàrees de superfície (el més gran de Catalunya), i nombroses espècies de flora i fauna terrestre, aquàtica i aviar, que fan del lloc un espai molt visitat atès que acull una important diversitat biològica.

Cal destacar també, el Centre d'Interpretació Lluís Companys, una exposició permanent dedicada a la memòria de l’expresident català situada al centre de la seva població natal i on hi ha la seva casa pairal, el Tarròs; un municipi de Tornabous ubicat a escassos quilòmetres (2 km aprox.) de la Fuliola i Boldú. Aquest espai està pensat i dissenyat per explicar una etapa cabdal de la història de Catalunya i, alhora, potenciar cultural i turísticament el territori de l’Urgell.

El poblat ibèric del Molí d'Espígol de Tornabous constitueix un dels exemples d'urbanisme més desenvolupat entre les poblacions dels ilergets. Consta de dos espais arqueològics ben definits: l’espai o àmbit urbà on es troben les restes visibles i visitables actualment i, un espai o àmbit suburbà que s’estén vers el nord, més enllà de les muralles de l’oppidum. Així mateix, cal destacar l’existència d’una antiga bassa o estanyol, actualment dessecada, fora del nucli emmurallat la qual, segurament, garantia el subministrament d’aigua a l’assentament. L'any 2000 aquest passà a ser gestionat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, i des del 2009, el jaciment fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El Laberint de Blat de Moro es troba a la finca agrària “Masia l'Esperança” de Castellserà a l’Urgell. Com tots els laberints tradicionals està format per un seguit de camins, alguns sense sortida, que transcorren entre les rengleres de blat de moro de la finca, i pot arribar als dos metres i mig d’alçada. L’excursió pel laberint no té dificultats especials i és molt recomanable per a famílies, ja que la visita té un component de joc i diversió idoni per al turisme familiar. Els usuaris tenen també a la seva disposició un mirador de fusta de 6 metres d’alçada per poder veure els camins del laberint. Aquest projecte es va posar en marxa l’any 2006 i el període d’obertura es perllongarà fins a final de setembre o primers d’octubre, depenent de la temporada de collita del blat de moro.

L'Espai Guinovart d'Agramunt és un centre d'art contemporani amb una trajectòria que ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, a la vegada, un espai amb la seva obra exposada permanentment. Una obra que gira entorn al municipi d'Agramunt (Urgell), el seu territori, el seu paisatge i la seva gent; fet que li dóna una singularitat plàstica i conceptual excepcional, i que parteix d'una ferma aposta per allò local amb voluntat d'esdevenir universal.

El Castell de Montclar està ubicat a la serra de Montclar que limita amb la comarca de l’Urgell pel nord i també fa de límit amb la ribera del Sió. La seva elevada posició fa que les vistes des de l’indret siguin magnífiques, tant al nord, on hi ha el Montsec, com al sud, on hi trobem Agramunt i la serra d’Almenara. El castell edificat sobre les restes d'una antiga torre romana, mostra una elegant arquitectura del renaixement català, datat en els segles XVI i XVII, i restaurat per últim cop l’any 1970. El seu encant principal es troba en l'amplitud de les seves estades, la gran escala que puja fins la planta noble, i l’arquitectura exterior. Visitant el castell ens trobem amb: el saló de música, la biblioteca, el menjador, l'habitació dels senyors, el celler, la presó, etc. És de les poques fortaleses habitades avui en dia que permet celebrar noces, banquets i celebracions en les seves dependències.

El complex del Castell del Remei que pertany al terme de Penelles a la comarca de la Noguera consta de 400 hectàrees en un impressionant paratge amb nombrosos edificis entre els que cal destacar el castell, el celler, el santuari dedicat a la Verge del Remei, el restaurant, els dos llacs i el salt d’aigua, juntament amb altres instal·lacions històriques com l’antic molí d’oli, la farinera, la destil·leria i els tallers de fabricació de botes. Actualment, el Castell del Remei gestiona 140 hectàrees de vinya, 70 de les quals són pròpies. La resta són d’agricultors de la zona, als quals se’ls fa l’assessorament i supervisió durant tot l’any.